L’endemà de
l’actuació, desdejuni i marxa cap a casa, però... la directriva del
grup ens havia organitzat una visita a la “Sierra de los Molinos” a la
localitat de Campo de Criptana. Més que serra jo diria que és
un Tossal, això si, amb més molins que arbres. El sol pega de justícia i
calcina el terra. Diuen que allà va ser on el Quixot va batallar contra els
molins de vent que ell creia gegants. Diuen que el Quixot es va tornar boig de
tant de llegir llibres de cavalleries. Jo crec que no, ni les novel·les
de cavalleries ni les de l’oest, ni la negra, ni cap altra
torna boig ningú. Potser el Quixot va sortir a passejar per aquell
indret un ple migdia d’agost i el sol el va enfollir. Nosaltres vam
dinar i vam gaudir de l’excel·lent cuina manxega, a un restaurant que, com tots
per la zona, clar, té aire condicionat. Un plaer.
Abans havíem visitat el museu de Sara Montiel, un museu etnològic i amb escultures de ferro i un dels molins que encara conserva la maquinària original, amb explicacions ben detallades per part de les guies. En definitiva, un viatge magnífic. L’enhorabona als organitzadors del desplaçament.
Ah! Diumenge que ve actuació a La Torre de les Maçanes. Després, vacances.
Abans havíem visitat el museu de Sara Montiel, un museu etnològic i amb escultures de ferro i un dels molins que encara conserva la maquinària original, amb explicacions ben detallades per part de les guies. En definitiva, un viatge magnífic. L’enhorabona als organitzadors del desplaçament.
Ah! Diumenge que ve actuació a La Torre de les Maçanes. Després, vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada